aparte

Potser volíeu: aparté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈpaɾ.te/

Verb

aparte

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de apartar.

   Forma valenciana: [jo] aparto, aparte, apart o aparti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb apartar.

   [Que jo] aparti o aparte.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb apartar.

   [Que ell/ella/vostè] aparti o aparte.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb apartar.

   Aparti o aparte [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·par·te (3)
• Anagrames: arpeta, atrape, pàtera, petara, petarà, taparé

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /aˈpaɾ.te/

Americà: alt /aˈpaɾ.t(e)/, baix /aˈpaɾ.te/

• Rimes: -aɾte
• Etimologia: Del prefix a- i parte.

Adverbi

aparte

1. a part

Nom

aparte m. ‎(plural apartes)

1. apart

Miscel·lània

• Síl·labes: a·par·te (3)