apomares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.puˈma.ɾəs/
	balear /ə.poˈma.ɾəs/, /ə.puˈma.ɾəs/
Occidental:	/a.poˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

apomares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de apomar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb apomar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·ma·res (4)
• Anagrames: apomar-se, aposarem, aposàrem