apromptares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ə.pɾumˈta.ɾəs/
balear /ə.pɾomˈta.ɾəs/, /ə.pɾumˈta.ɾəs/
Occidental: /a.pɾomˈta.ɾes/

Verb

apromptares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de apromptar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb apromptar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·promp·ta·res (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads