apuro

Potser volíeu: apuró

Català

Verb

apuro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de apurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pu·ro (3)
• Anagrames: aprou, pouar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈpu.ɾo/
• Rimes: -uɾo
• Etimologia: Deverbal d'apurar.

Nom

apuro m. ‎(plural apuros)

1. destret, dificultat

Verb

apuro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb apurar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pu·ro (3)
• Anagrama: arupo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre apuro