arbitrari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.biˈtɾa.ɾi/, occidental /aɾ.βiˈtɾa.ɾi/
• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí arbitrarius.

Adjectiu

arbitrari m. ‎(femení arbitrària, plural masculí arbitraris, plural femení arbitràries)

1. Que va contra la justícia, la raó, la llei, etc; exercit atenent només al caprici o la pròpia voluntat; que té arbitrarietat.
2. Relatiu, depenent o pertanyent a l'arbitri, als àrbitres o a l'arbitració.

Sinònims

• Amb arbitrarietat: capritxós, arbitratiu, despòtic.
• Relatiu a l'arbitri, àrbitres, etc: arbitratori, arbitral, arbitratiu.

Traduccions

arbitrari [1] (amb arbitrarietat)

• Anglès: arbitrary ^(en)
• Castellà: arbitrario ^(es) m., arbitrativo ^(es) m.
• Francès: arbitraire ^(fr)
• Italià: arbitrario ^(it)
• Llatí: arbitrarius ^(la)

arbitrari [2] (relatiu a l'arbitri)

• Anglès: arbitrary ^(en)
• Castellà: arbitrario ^(es) m., arbitrativo ^(es) m.
• Francès: arbitral ^(fr)
• Italià: arbitrato ^(it)
• Llatí: arbitrarius ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·bi·tra·ri (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot