arborares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ər.buˈɾa.ɾəs/
	balear /əɾ.boˈɾa.ɾəs/, /ər.buˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/aɾ.boˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arborares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arborar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arborar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·bo·ra·res (4)
• Anagrames: arborar-se, esborrara, esborrarà