argumente

Potser volíeu: argumenté

Català

Verb

argumente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de argumentar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb argumentar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb argumentar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb argumentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gu·men·te (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˌaɾ.ɣuˈmen.te\

Americà: alt \ˌaɾ.ɣuˈmen.t(e)\, baix \ˌaɾ.ɣuˈmen.te\

• Rimes: -ente

Verb

argumente

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb argumentar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb argumentar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb argumentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gu·men·te (4)
• Anagrama: remugante