arguo

Italià

Verb

arguo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de arguire

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.ɡʊ.oː/
• Etimologia: Del protoitàlic *argu- («brillant»), del protoindoeuropeu *h₂érǵus («blanc»), pel sentit inicial de «aclarir».

Verb

arguō ‎(1a present^?), arguis ‎(2a present), arguere ‎(infinitiu), arguī ‎(perfet), argūtum ‎(supí)

1. mostrar, jo mostro, denotar, evidenciar

   Degeneres animos timor arguit.

   La por evidencia unes ànimes degenerades.

2. demostrar culpabilitat, culpar

   Te hoc crimine non arguo.

   Aquest no és el culpable.

3. argumentar

Derivats

argūmentātiō argūmentātor argūmentor argūmentum

argūtum argūtus coarguō redarguō