armatost

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.məˈtɔst/, occidental /aɾ.maˈtɔst/
• Rimes: -ɔst
• Etimologia: De armar i tost, literalment «armat de pressa».

Nom

armatost m. ‎(plural armatosts o armatostos)

1. (arcaisme) Ormeig per armar la ballesta.
2. Màquina o moble gros i pesat, baluerna.

Descendents

• Castellà: armatoste

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ma·tost (3)
• Anagrames: amortats, mortasat

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.