aromares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɾuˈma.ɾəs/
	balear /ə.ɾoˈma.ɾəs/, /ə.ɾuˈma.ɾəs/
Occidental:	/a.ɾoˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aromares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aromar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aromar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ro·ma·res (4)