arpara

Potser volíeu: arparà

Català

Verb

arpara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb arpar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb arpar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·pa·ra (3)
• Anagrames: arrapa, arrapà, parara, pararà, rapara, raparà