arraconeu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ə.rə.kuˈnɛw/
balear /ə.rə.koˈnəw/, /ə.rə.kuˈnɛw/
Occidental: /a.ra.koˈnew/

Verb

arraconeu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de arraconar.
    [Vosaltres/vós] arraconeu o arraconau.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb arraconar.
    [Que vosaltres/vós] arraconeu.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb arraconar.
    Inspeccioneu o arraconau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads