arraconin

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): /ə.rəˈko.nin/
  • Rimes: -onin

Verb

arraconin

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb arraconar.
    [Que ells/elles/vostès] arraconin o arraconen.
  2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb arraconar.
    Inspeccionin o arraconen [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

  • Síl·labes: ar·ra·co·nin (4)
  • Anagrama: orincaran

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads