arranava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rəˈna.βə/, balear /ə.rəˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /a.raˈna.βa/
	valencià /a.raˈna.va/, /a.raˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arranava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arranar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arranar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·na·va (4)
• Anagrama: avararan