arraulires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəwˈɫi.ɾəs/, occidental /a.rawˈɫi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

arraulires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arraulir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraulir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·rau·li·res (4)
• Anagrama: arraulir-se