arreava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.reˈa.βə/, balear /ə.reˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /a.reˈa.βa/
	valencià /a.reˈa.va/, /a.reˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arreava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arrear.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arrear.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·re·a·va (4)
• Anagrames: avararé, averarà