arregnares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəŋˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.reŋˈna.ɾes/, valencià /a.reɡˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arregnares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arregnar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arregnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·reg·na·res (4)
• Anagrames: arrengares, esgarraren