arrencau

Català

Verb

arrencau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de arrencar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb arrencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ren·cau (3)
• Anagrames: creuaran, raucaren