arreo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əˈrɛ.u/, occidental /aˈre.o/
• Rimes: -ɛo

Verb

arreo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrear.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·re·o (3)
• Anagrama: oraré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈre.o/
• Rimes: -eo
• Etimologia: Del català arreu

Adverbi

arreo

1. arreu, successivament sense interrupció

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rre·o (3)
• Anagrames: orare, orear, rareo, rearo