arrestares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəsˈta.ɾəs/, occidental /a.resˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arrestares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrestar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·res·ta·res (4)
• Anagrames: arrestar-se, asserrerat