arresto

Potser volíeu: arrestó

Català

Verb

arresto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·res·to (3)
• Anagrames: aterros, aterròs, atresor, estorar, rotares, Satorre, terrosa

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈres.to/, meridional /aˈreh.to/

Americà: alt /aˈres.t(o)/, baix /aˈreh.to/

• Rimes: -esto
• Etimologia: De arrestar.

Nom

arresto m. ‎(plural arrestos)

1. arrest

Verb

arresto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb arrestar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rres·to (3)
• Anagrames: arrotes, arrotés, arteros, asertor, aterros, ostrera, rastreo, rastreó, rateros, retraso, retrasó, roraste, rosarte, rotares, serrato, sortear, sortera, soterra, soterrá, tarsero, terrosa, toreras, torrase, torreas, torreás, traeros, trasero

= Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arresto