arroglares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ruˈɣɫa.ɾəs/
	balear /ə.roˈɣɫa.ɾəs/, /ə.ruˈɣɫa.ɾəs/
Occidental:	/a.roˈɣɫa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arroglares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arroglar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arroglar.

Variants

• [2] arroglasses

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·gla·res (4)