arrufa

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: arrufà

Català

  • Pronúncia(i): oriental /əˈru.fə/, occidental /aˈru.fa/
  • Rimes: -ufa

Verb

arrufa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arrufar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arrufar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ar·ru·fa (3)
  • Anagrama: furarà

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads