arrufares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ruˈfa.ɾəs/, occidental /a.ruˈfa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arrufares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrufar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrufar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ru·fa·res (4)
• Anagrama: arrufar-se