arrumbe

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

arrumbe

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrumbar.
  2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrumbar.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrumbar.
  4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrumbar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ar·rum·be (3)
  • Anagrama: marbreu
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads