arrupires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ruˈpi.ɾəs/, occidental /a.ruˈpi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

arrupires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrupir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrupir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ru·pi·res (4)
• Anagrama: arrupir-se