asfixia

Potser volíeu: asfixià, asfixiá, asfíxia

Català

Verb

asfixia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de asfixiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb asfixiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·fi·xi·a (4)
• Anagrama: aixafis

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /asˈfik.sja/, meridional /ahˈfik.sja/

Americà: alt /asˈfik.sja/, baix /ahˈfik.sja/

• Rimes: -iksja
• Etimologia: Del grec antic ἀσφυξία ‎(asphyxía).

Nom

asfixia f. ‎(plural asfixias)

1. asfíxia

Verb

asfixia

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb asfixiar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb asfixiar

Variants

• [2]: (voseo) asfixiá

Miscel·lània

• Síl·labes: as·fi·xia (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre asfixia