aspiares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.piˈa.ɾəs/, occidental /as.piˈa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

aspiares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aspiar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aspiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·pi·a·res (4)
• Anagrames: apesaris, espiaràs