asprares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpɾa.ɾəs/, occidental /asˈpɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

asprares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de asprar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb asprar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·pra·res (3)
• Anagrames: apressar, repassar