assentires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.sənˈti.ɾəs/, occidental /a.senˈti.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

assentires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de assentir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·ti·res (4)
• Anagrames: enartessis, interessàs