asserires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.səˈɾi.ɾəs/, occidental /a.seˈɾi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

asserires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de asserir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb asserir.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·se·ri·res (4)
• Anagrames: arreessis, arriesses