assolaria

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ə.su.ɫəˈɾi.ə/
balear /ə.so.ɫəˈɾi.ə/, /ə.su.ɫəˈɾi.ə/
Occidental: /a.so.ɫaˈɾi.a/

Verb

assolaria

  1. Primera persona del singular (jo) del condicional de assolar.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de assolar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: as·so·la·ri·a (5)
  • Anagrama: assalario

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads