assones

Potser volíeu: assonés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɔ.nəs/, occidental /aˈsɔ.nes/
• Rimes: -ɔnes

Verb

assones

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de assonar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb assonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·nes (3)
• Anagrama: sonessa