assortires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.surˈti.ɾəs/
	balear /ə.soɾˈti.ɾəs/, /ə.surˈti.ɾəs/
Occidental:	/a.soɾˈti.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

assortires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de assortir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb assortir.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sor·ti·res (4)
• Anagrames: aterrossis, sostraries, trossaries