astorares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tuˈɾa.ɾəs/
	balear /əs.toˈɾa.ɾəs/, /əs.tuˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/as.toˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

astorares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de astorar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb astorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·to·ra·res (4)
• Anagrames: astorar-se, aterrossa, aterrossà, atresoràs, atrossaré