astut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtut/, occidental /asˈtut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí vulgar astūtu, acusatiu de astūtus, de astus ‎(«astúcia»), segle XIII.

Adjectiu

astut m. ‎(femení astuta, plural masculí astuts, plural femení astutes)

1. hàbil, enginyós

Traduccions

Traduccions

• Alemany: gerissen ^(de)
• Anglès: astute ^(en)
• Àrab: دَاهٍ‎ ^(ar)
• Basc: azeri ^(eu)
• Búlgar: хитър ^(bg) ‎(khitar)
• Castellà: astuto ^(es)
• Danès: dreven ^(da)
• Finès: terävä ^(fi)
• Francès: astucieux ^(fr), avisé ^(fr)
• Hongarès: ravasz ^(hu)
• Irlandès: amhainseach ^(ga)
• Islandès: slyngur ^(is)
• Italià: avveduto ^(it)
• Llatí: astutus ^(la)
• Maori: murere ^(mi)
• Neerlandès: scherpzinnig ^(nl)
• Noruec: dreven ^(no)
• Portuguès: astuto ^(pt)
• Rus: проница́тельный ^(ru) ‎(pronitsàtelni)
• Suec: skarpsinnig ^(sv)
• Tagal: tuso ^(tl)
• Turc: basiretli ^(tr)
• Xinès: 精明 ^(zh) ‎(jīngmíng)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·tut (2)
• Anagrames: tatús, taüts, tusta, tustà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC