ater

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.tɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂eh₁ter- "foc" (del qual en deriven: umbre 𐌀𐌕𐌓𐌖, osc 𐌀𐌀𐌃𐌝𐌓𐌉𐌉𐌔, irlandès antic áith).

Adjectiu

āter m., ātra f., ātrum n. ‎(comparatiu ātrior, superlatiu āterrimus)

1. negre apagat (en comptes de niger, negre radiant); fosc
2. llòbrec, trist, desafortunat
3. (poètic) malèvol
4. (poètic) obscur

Declinació

Primera i segona declinació, -er, -ra, -rum.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	āter	ātra	ātrum		ātrī	ātrae	ātra
Vocatiu	āter	ātra	ātrum		ātrī	ātrae	ātra
Acusatiu	ātrum	ātram	ātrum		ātrōs	ātrās	ātra
Genitiu	ātrī	ātrae	ātrī		ātrōrum	ātrārum	ātrōrum
Datiu	ātrō	ātrae	ātrō		ātrīs
Ablatiu	ātrō	ātrā	ātrō		ātrīs

Sinònims

• fuscus

Antònims

• albus