atronares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.tɾuˈna.ɾəs/
	balear /ə.tɾoˈna.ɾəs/, /ə.tɾuˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.tɾoˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

atronares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de atronar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb atronar.

Variants

• [2] atronessis, atronesses, atronassis, atronasses

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tro·na·res (4)
• Anagrames: anorreats, anostraré, arroentàs, astoraren, roentaràs