atropares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.tɾuˈpa.ɾəs/
	balear /ə.tɾoˈpa.ɾəs/, /ə.tɾuˈpa.ɾəs/
Occidental:	/a.tɾoˈpa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

atropares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de atropar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb atropar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tro·pa·res (4)
• Anagrames: aportares, espatarro