avern

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβɛrn/, balear /əˈvɛɾn/
Occidental:	nord-occidental /aˈβɛrn/
	valencià /aˈvɛɾn/, /aˈβɛɾn/

• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí Avernus, llac de Campània, del grec antic ἄορνος ‎(áornos, literalment «sense ocells»), segle XIX. La manca d’ocells és deguda als gasos d’origen volcànic, considerat l’entrada de l’infern.

Nom

avern m. ‎(plural averns)

1. (poètic) infern

Miscel·lània

• Síl·labes: a·vern (2)
• Anagrames: nevar, varen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB