avoco

Català

Verb

avoco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·vo·co (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβo.ko\

Americà: alt /aˈbo.k(o)/, baix \aˈβo.ko\

• Rimes: -oko

Verb

avoco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb avocar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.wɔ.koː/
• Etimologia: De ad i vocō.

Verb

āvocō ‎(1a present^?), āvocās ‎(2a present), āvocāre ‎(infinitiu), āvocāvī ‎(perfet), āvocātum ‎(supí)

1. avocar, jo avoco

Derivats

• āvocāmentum
• āvocātiō
• āvocātor