bancalege

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

bancalege

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bancalejar.
  2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bancalejar.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bancalejar.
  4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bancalejar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ban·ca·le·ge (4)
  • Anagrama: balancege
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads