bander

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bənˈde/
Occidental:	nord-occidental /banˈde/, valencià /banˈdeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De ban i el sufix -er, perquè castigava els abusos amb bans.

Nom

bander m. ‎(plural banders, femení bandera)

1. (històric, andorrà) agent rural, guarda forestal
2. Forma alternativa de baner.

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·der (2)
• Heterograma de 6 lletres (abdenr)
• Anagrames: Bernad, brande

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB