batall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈtaʎ/
	balear /bəˈtaʎ/, /bəˈtaj/
Occidental:	/baˈtaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *battuaculum, segle XV, de battuere ‎(«batre»).

Nom

batall m. ‎(plural batalls)

1. Peça de ferro o altre metall en forma de gran "gota d'aigua" penjada a l’interior d’una campana per a fer-la sonar en colpir-la.
2. Peça similar a l'anterior, però construïda amb més varietat de materials (ferro, os, fusta o d'altres), destinada a fer sonar les esquelles.
3. Grolleria

Derivats

• batallada
• batallar
• desbatallat

Traduccions

Peça a l’interior d’una campana

• Alemany: Klöppel ^(de) m.
• Anglès: clapper ^(en)
• Castellà: badajo ^(es) m.
• Eslovac: srdce ^(sk) n.
• Francès: battant ^(fr) m.
• Italià: batacchio ^(it) m.
• Polonès: serce ^(pl) n.
• Portuguès: badalo ^(pt) m.
• Rus: язы́к ^(ru) m. ‎(iazik)

Verb

batall

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de batallar.

Variants

• batallo, batalle, batalli

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·tall (2)
• Anagrames: ballat, Batlla

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot