beco

Potser volíeu: becó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) alguerès /ˈbɛ.ku/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) central /ˈbɛ.ku/, occidental /ˈbe.ko/
• Rimes: -ɛko
• Etimologia: De l'italià becco.

Nom

beco m. ‎(plural becos)

1. (alguerès) boc

Verb

beco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·co (2)
• Anagrama: boce

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbe.ko/

Americà: alt /ˈbe.k(o)/, baix /ˈbe.ko/

• Rimes: -eko

Verb

beco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb becar

Miscel·lània

• Síl·labes: be·co (2)
• Anagrames: cebo, cebó