begraven

Neerlandès

• Pronúncia: /bəˈɣraːvə(n)/^ⓘ
• Etimologia: Documentat ja en neerlandès neerlandès mitjà (últim quart del segle xiii), derivat de graven mitjançant el prefix be-. Aquesta derivació és comuna a tot el germànic occidental i la forma reconstruïda *bigrabaną es reflecteix en frisó occidental modern begrave, anglès begrave (anglès antic begrafan), baix alemany begrawen i begrowen (d'on el danès i noruec begrave i el suec begrava) i alt alemany begraben (alt alemany antic bigraban). També el gòtic presentava un cognat bigraban.

Verb

begraven ‎(pretèrit singular begroef, participi perfecte begraven)

1. enterrar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada begraven al Van Dale Gratis woordenboek.
• Per a la història del mot, consulteu l'entrada graven a l'Etymologiebank.nl.