bele

Català

Verb

bele

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de belar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb belar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb belar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb belar.

Variants

• [1] belo, beli, bel
• [2] beli
• [3] beli
• [4] beli

Miscel·lània

• Síl·labes: be·le (2)

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /be.le/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ

Nom

bele anim.

1. corb, esparver

Declinació

Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu bele belea beleak Ergatiu belek beleak beleek Datiu beleri beleari beleei Genitiu beleren belearen beleen Comitatiu belerekin belearekin beleekin Benefactiu belerentzat belearentzat beleentzat Instrumental belez beleaz beleez Partitiu belerik - - Prolatiu beletzat - - Causal belerengatik belearengatik beleengatik Locatius Inessiu belerengan belearengan beleengan Ablatiu belerengandik belearengandik beleengandik Al·latiu belerengana belearengana beleengana Terminatiu belerenganaino belearenganaino beleenganaino Al·l. direcional belerenganantz belearenganantz beleenganantz Gen. locatiu belerenganako belearenganako beleenganako