bellota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bəˈʎɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /beˈʎɔ.ta/
	valencià /beˈʎɔ.ta/, /beˈʎɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta
• Etimologia: De l’àrab andalusí, de l’àrab clàssic بَلُّوطَة ‎(bällûṭa), probablement del grec antic, segle XIV.

Nom

bellota f. ‎(plural bellotes)

1. (occidental, eivissenc) gla

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llo·ta (3)
• Anagrames: abellot ^(alfagrama), Abellot, batolle, botella, Tobella

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /beˈʎo.ta/, meridional /beˈʝo.ta/

Americà: alt /beˈʝo.t(a)/, baix /beˈʝo.ta/, austral \beˈʒo.ta\

• Rimes: -ota

Nom

bellota f. ‎(plural bellotas)

1. gla

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llo·ta (3)