benaurat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bə.nəwˈɾat/, occidental /be.nawˈɾat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del català antic benaüirat.

Adjectiu

benaurat m. ‎(femení benaurada, plural masculí benaurats, plural femení benaurades)

1. Molt feliç o amb molta sort.
2. Segons el cristianisme, tocat per la gràcia divina.

Sinònims

• afortunat, beneït, feliç

Antònims

• desgraciat, maleït

Traduccions

Traduccions

• Anglès: blessed ^(en)
• Castellà: bienaventurado ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ben·au·rat (3)
• Anagrama: abeurant

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB