benigne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bəˈniŋ.nə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /beˈniŋ.ne/, valencià /beˈniɡ.ne/

• Rimes: -iɡne
• Etimologia: Del llatí benignus, segle XIV.

Adjectiu

benigne m. ‎(femení benigna, plural invariable benignes)

1. Que fa bé als altres.
2. (medicina) Que no és maligne.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: benign ^(en)
• Castellà: benigno ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: be·nig·ne (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB